3. Aspectes formals i tècnics

Comentari proposat per l'organització de les PAU i criteri oficial de correcció

La Nit d’Estrelles pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església. És un paisatge nocturn, que manifesta l’interès de van Gogh per la expressió dels colors de la nit, a més del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angúnia.

Anàlisi formal:Simbiosi de color i dibuix.
Característiques compositives: S’estructura en dues parts ben diferents:a baix està la terra, amb el poble, del que destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; a dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí; la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel.

El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada traç, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt.

Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint-Rémy.


Anàlisi formal La Nit d’Estrelles pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons; afegeix els elements que li convenen, que són el xiprer i el poble amb l’església, fent una amalgama. És un paisatge nocturn, manifestant interès per la expressió dels colors de la nit, a més del sentit d’aquesta com a temps de misteri, solitud i angúnia; té dues parts ben diferents; baix està la terra, amb el poble, del que destaca l’agulla de l’església; hi ha llum a algunes finestres; dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles, irradiant la seva llum des d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns fluxos ondulants que es combinen entre sí; la claredat que envolta la carena podria ser la primera llum del matí. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel. El pintor ha usat la pinzellada que li és característica, dibuixant clarament cada traç, entonant el quadre en la gama dels blaus i verds, i donant-li, contrastant, als focus de llum, a cases i astres, un groc ben viu. Aquest traç va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades que van formant les diferents coses, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt. Així doncs, xiprer, poble i també la posició de les estrelles (que no són les de maig de 1889, quan Van Gogh les va pintar) resulten de la voluntat creadora de l’artista i no una dada del paisatge; és més, l’església té el perfil de les holandeses, fent memòria del Nord, i és molt diferent de la que hi ha a Saint-Rémy.




La composició d'aquest quadre està marcada per la presència dels xiprers, que s'alcen com dues flames negres sobre el cel estrellat amb la lluna en quart minvant al fons.
És un paisatge nocturn amb dues parts ben diferenciades: la inferior hi ha una vista llunyana d'un poble envoltat de muntanyes del qual destaca la torre de l'església i on algunes cases tenen llum. A la superior hi ha el cel amb la lluna el sol i els estels
que irradien una llum difusa. A l’esquerra de la composició troben els dos xiprers en primer pla donant l’efecte de la profunditat i unint ambdues parts.

La línia de l'horitzó està baixa deixant el protagonisme al cel.
Les línies són predominantment corbes. Expressen un moviment ondulant, donant origen a recorreguts visuals. Entre aquestes incitacions visuals hi ha algunes més importants que unes altres, com les dels remolins que creuen el cel, o les del xiprer del primer plànol, i passen a ser poderosos impulsos direccionals. Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases.

Totes aquestes corbes donen a l'escena un gran dinamisme. En canvi les cases representades amb línies rectes i figures geomètriques aporten sensació d'ordre i tranquil·litat.


.

El pintor ha utilitzat una pinzellada ondulant i intensa que li és característica. Al quadre hi ha predomini de la gama dels blaus i verds. El color no es correspon exactament amb la realitat, si no amb les emocions que es vol transmetre. La gran lluminositat de la composició està aconseguida per la utilització del blanc i un groc molt intens sobretot al cel però també a la il·luminació de les cases. Van Gogh aconsegueix crear llum natural en plena nit. Pel que fa al dibuix, els contorns estan clarament marcats a la part inferior per ajudar a dominar la barreja cromàtica.
La pinzellada de l'artista en aquesta obra segueix sent pastosa i solta però ja utilitza els grans espirals i remolins que li caracteritzen, aportant la sensació de dramatisme en les seves obres i aportant, en aquesta obra en concret, molta força i moviment.


És un obra de caracter figuratiu però no realista, de representació post impressionista.
Crea per sobre del realisme, però també va més enllà de mostrar els efectes de la naturalesa. Reprodueix la seva tensió interior, i la llum i el color són el mitjà per expressar-la. Van Gogh va pintar mirant el cel des de la seva finestra però no va reproduir el que veia, pel contrari va pintar el que tot allò li transmetia

Tècnica


Oli sobre tela: consisteix en una barreja de pigments amb oli. Entre els avantatges que ofereix destaquen el color brillant i la possibilitar de rectificar.